Economia d'Alemanya

Economia d'Alemanya

Moneda	Euro
Organitzacions comercials	Unió Europea, OMC (via UE) i OCDE
Estadístiques
PIB nominal	3.677.439.129.776,6 $ (2017)
PIB (en PPP)	3 194 miliards (2016)
Rànquing PIB	6è (2016)
Taxa del PIB	1,9% (2016)
PIB per càpita	39 100 (2012)
PIB (PPP) per càpita	52.555,933 dòlars Geary-Khamis (2017)
PIB per sector	primari 1,1% secundari 28,6% terciari 70,3% (2005)
Inflació	1,4% (2006)
Taxa de creixement real	1,8 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa	13,7% (2003)
Força laboral	43,32 milions (2005)
Ocupació laboral per sector	primari 2,2% secundari 25,9% terciari 71,9% (2005)
Taxa d'atur	4,2% (juny 2016)[1]
Indústries principals	acer, carbó, ciment, químics, maquinària, vehicles, electrònica, aliments i begudes, tèxtils
Coeficient de Gini	0,283 (2012)
Socis comercials
Exportacions 1,016 bilions (2005) Socis principals França 10,6%, Estats Units 9,3%, Regne Unit 8,4%, Itàlia 7,4%, Països Baixos 6,2%, Àustria 5,3%, Bèlgica 5,1%, Espanya 4,9%, Suïssa 4% (2003)
Importacions 801 bilions (2005) Socis principals França 9,2%, Països Baixos 8,4%, Estats Units 7,3%, Itàlia 6,3%, Regne Unit 6%, Bèlgica 4,9%, Xina 47%, Àustria 4% (2003)
Finances públiques
Deute extern	1.417 bilions (62,4% del PIB)
Ingressos	1.079 bilions (2004)
Despeses	1.173 bilions (2004)
Reserves totals	199.983.070.123 $ (2017)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Alemanya és una de les economies de mercat més desenvolupades del món. És la tercera economia més gran del món, en termes del Producte Intern Brut calculat basant-se en les taxes de canvi euro-dòlar, i la cinquena basant-se en la paritat de poder adquisitiu. És l'economia més gran d'Europa. L'acompliment recent, però, no ha estat dinàmic, i l'economia alemanya ha estat marcada per la seva vulnerabilitat als xocs externs, als problemes estructurals interns, i les dificultats relacionades amb la Reunificació alemanya.

Els alemanys descriuen llur sistema econòmic com a "economia de mercat social". El govern proveeix una xarxa extensa de serveis socials. Encara que el govern intervé en l'economia per mitjà de l'aplicació de subsidis en alguns sectors específics i en el control d'algunes empreses públiques, la competència i el lliure mercat són promoguts com a política econòmica.

L'economia d'Alemanya s'ha convertit en una de les economies amb menor creixement de la zona euro, i no es preveu cap canvi en el futur. El creixement durant el període de 2001-2003 va ser menor a l'1%, va incrementar-se a l'1,7% el 2004 però, va caure al 0,9% el 2005. La modernització i la integració de l'economia de l'Alemanya Oriental encara continuen, amb una transferència de la regió occidental cap a la regió oriental de $70 mil milions de dòlars. La població alemanya, que continua envellint, en combinació amb l'alta taxa d'atur, ha pujat els nivells de seguretat social sobre el nivell de les contribucions dels treballadors. Les estructures del mercat laboral són rígides la qual cosa ha contribuït a l'agreujament de la taxa d'atur. La caiguda en la renda percebuda pels impostos i l'augment de les despeses han incrementat el dèficit sobre el límit del 3% estipulat per la Unió Europea.

A causa de la crisi econòmica de finals de la dècada del 2000, Alemanya va aprovar en juny del 2010 el pla d'austeritat més sever des de la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu d'estalviar 80.000 milions d'euros.^[2]